Doctorat en belles arts per la Universitat de Barcelona el 2005 amb la tesi “Modelatge, Creació i Coneixement. Spiritus Classcus”. Des de l’any 2003 Egea ha estat professor al Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de Barcelona i ha treballat en diverses ocasions com a professor convidat en universitats europees, així com en la Califòrnia Sculpture Academy als Estats Units. Com investigador, és membre de el grup GRACMON al Departament d’Història de l’Art (Universitat de Barcelona) i actualment, és director de l’Institut Català de Recerca en Escultura (ICRE).

Com a escultor manté una forta presència en l’escena nacional i internacional. Des de 1992 ha realitzat exposicions habitualment a França, Itàlia, Estats Units i Japó. De la mateixa manera, participa assíduament en exposicions d’art a Espanya. Al llarg de la seva carrera ha guanyat diversos premis, beques i un ampli reconeixement. També és autor de publicacions, tant sobre el seu propi treball com de projectes museístics.

La presència de el cos i la recerca de la bellesa a través de la figura humana han tingut els principals conceptes en el desenvolupament de les meves obres d’art. Des del meu contacte inicial amb l’argila com a mitjà fonamental per a la creació, crec que en la base de cada obra d’art hi ha una relació personal amb el material, una recerca de l’origen de l’art en si mateix.

Les meves obres no tenen tema, el tema és el cos o la bellesa mateixa. La referència a el món clàssic, en un títol o una actitud és només la pista que connecta amb tot el món clàssic, que ens defineix com a Occident.

Crec que el clàssic és sempre una revolució contra l’art acadèmic (que és la seva versió degradada) per tant en una societat com l’actual, l’art clàssic segueix sent un revulsiu, un element de constant ruptura.